Bienvenidxs una vez más a la cabaña de la bruja.
Aprovechando la cuarentena, he estrenado canal en YouTube y estoy creando más contenido en todos mis proyectos, para entretener a la gente, aportar algo y aprovechar para aprender y compartir.
Hoy os hablaré de dos monstruos, dos "espantacriatures" de las tierras valencianas; la bubota y el butoni. En el vídeo os cuento la historia en castellano, pero aquí en el artículo seguiré en VALENCIANO, mi lengua materna, que tanto me gusta, y más siendo un tema de la Comunidad Valenciana.
Espero que os gusten el vídeo y el texto! Gràcies!
En aquest vídeo volia fer una reivindicació de l’imaginari col·lectiu valencià, que està massa oblidat i perdut des de fa anys.
Jo adore Halloween, encara que ho celebre més com a la festa pagana coneguda com a “Samhain”, i no sóc de les que critica la influència d’altres tradicions, encara que vinguen de fora, però si m’agrada mantindre les de cada lloc, perquè això ens aporta riquesa com a país i com a món variat i divers, el que és una sort.
Ací a la Comunitat Valenciana, com també a les Illes Balears o Galícia i altres llocs d'Espanya, tenim llegendes, monstres i supersticions que ens parlen d’una cultura, d’una història, d’una forma de viure i de creences.
Hui vaig a parlar de dues figures en concret, la Bubota i el Butoni, dos dels nostres “espantacriatures”, monstres valencians.
La Bubota
La bubota, també anomenada Mumota o Buberota, és un fantasma valencià conegut i temut per la població fa molts anys en les nostres terres. Eren esperits que apareixien coberts en llençols i, de vegades, amb una carabassa al cap i dos ciris. Éssers sense cós, quasi transparents, que es trobaven a cruïlles i cementiris, encara que de vegades estaven en punts concrets com cases o carrers. Quan decidien moure’s, ho feien levitant, i tenien com a objectiu el d’espantar els vius que tenien la mala sort de trobar-se’ls. Deixaven una rastra que produïa escalfreds en els mortals.
 |
| Bubota, monstre valencià |
Es diu que a la Guerra Civil, els contrabandistes feien ús d’aquest ésser per pactar i que espantaren la gent que anara a interrompe les activitats il·legals. Se les coneixia com a “Bubotes de Contraban”, que en moltes ocasions eren suplantades per persones disfressades que, a canvi d’una part del guany, duien a terme les mateixes accions que el fantasma.
Al llibre Francesc Seijo Alonso, "Fantasmas del País Valenciano", podem llegir aquesta història.
EL BUTONI
També conegut com a el Toni, Butatoni o Bataroni, era un monstre, dimoni o esperit malèvol habitual del bestiari valencià. De fet, el famós joc de cartes valencià, "La fallera calavera", li dedica una carta.
El seu objectiu era molestar, espantar i crear problemes, per aquest motiu les famílies utilitzaven el seu nom per a espantar els xiquets i les xiquetes que no volien acabar-se el berenar o anar a dormir. Era representat en dues cares i mans acabades en garra. Era molt lleig i terrorífic. A més, es deia que podia entrar a les cases pel pany de la porta.
 |
| El Butoni |
Com podeu vore, a terres valencianes tenim moltes llegendes per a recuperar, molta tradició interessant. Si vos interessa i voleu que torne a parlar d'aquest tema més endavant, feu-ho saber a comentaris.
Quedeu-vos a casa i aneu amb compte!
Més a: https://www.youtube.com/wandererwillow
No hay comentarios:
Publicar un comentario